dimarts, 27 de novembre del 2012

Toni Montal - El Retorn del Teatre a Figueres

Fons hemeroteca: L'Empordà (Albert Carreras)
Arxiu Comarcal

Retorn del Teatre a Figueres


Molts records, i agradables "tots", són els que m' envaeixen de sobte.
Alguna vegada vaig tenir el privilegi, de compartir els assajos, a La Cate, sigui d'Els Pastorets com molts Figuerencs, o alguna obra com El Barret de Palla d'Itàlia.
Amb l'humor d'alguns dels companys , i les rialles dels altres, amb l'empipament pertinent d'en Toni Montal, pero tot aixo amb molt bon ambient, la sortida dels assajos, quan els que no estaven cansats es reunien al "Caliu" a fer una cerveseta.
Havia d'escriure alguna cosa sobre Toni Montal i aquella època; és per això que recordant la seva memòria, el que m'agradaria és publicar, una entrevista feta per Albert Carreras l'any 1972.

"A l'Empordà tot fuig...".

El vell adagi també era adient al món del teatre de la nostra ciutat. Un teatre que, amb successives etapes, des de 1943 es mantingué fins al 1963. Un teatre que hagué de superar dificultats de tota mena. Un teatre que es produí a costa de molts sacrificis. Un teatre que fou el millor de la província
amb possibilitats de promoció per l'àrea catalana. Un teatre, amateur i respectuós, digne i ben elaborat que oferí durant una llarga dècada l'Agrupació Arlequí.
La història comença trenta anys enrera. Els seus inicis, si ens atenem al pas del temps, entrarien dins la moda tan estesa com inútil del concepte "camp". Amb Toni Montal, el director dels bons muntatges, l'artífex de tot un ambient ciutadà, fem un pacient, i grat, inventari.


Toni Montal

Cabell abundant, lleugerament platejat, de complexió forta, polit i correcte, era summament ordenat. Dues grosses carpetes, un mostrari detallat de programes, notes, crítiques i comentaris de mitja vida dedicada al teatre.




l'Etapa del Patronat

Recordes els teus primers passos per l'escena?

Tenia 10 anys quan vaig fer un petit paper en una obra infantil. Una mena de rondalla, crec. Era l'any 1942 i s'organitzava un Elenc mitjançant la col·laboració de molts aficionats.
L'Entitat comptava amb una tradició que calia mantenir.


Com eren les formacions teatrals?

Nosaltres havíem de treballar sempre homes sols. Això forçava que les funcions tinguessin un caire molt escolar i anodí. Per dir-te que les estrenes de més soroll foren "El DIVINO IMPACIENTE" i "LA CASA DE LA TROYA". La manca d'element femení, exigida per la direcció de l'Entitat, feia que, de tant en tant, ens incorporéssim a l'Agrupació Eduardo Marquina, aleshores una entusiasta formació local, pel goig de moure'ns a les taules amb alguna noia.


Aquesta absurda discriminació,quan va desaparèixer?

Va costar molt, però es va aconseguir a l'any 1951. Per primera vegada, l'anomenat, llavors, Elenc Titular va representar la comèdia de Víctor Ruiz Iriarte "EL LANDO DE SEIS CABALLOS", sota la direcció de Montalat i Soler.


Quan surt el Toni director?

Justament un any més tard Josep Montalat, el President, i, de sempre, el principal activista de la Secció Teatral,em donà la responsabilitat amb una peça de Joaquín Calvo Sotelo: "CRIMINAL DE GUERRA". Fou el meu bateig.


Criminal de guerra


El teatre que iniciares després no tenia massa qualitat...

(Toni somriu i medita breument.)

Tens raó. Varen ésser uns anys de tempteig i estudi. Tots érem joves i amb inquietuds, però ens mancava ofici. El teatre castellà del moment, amb els noms de Luca de Tena y Giménez-Arnau. "AL LLEGAR LA NOCHE", d'Emylin Williams, primera obra
d'autor estranger, entre altres. Fins el 1955...


Amb quina representació?

"LLAMA UN INSPECTOR", de J. B. Priestley , una obra de tesi, moderna i compromesa.
Segueix "LA MURALLA" de Calvo Sotelo, efectista per a l'espectador.
Per aquestes dates s'escau la"setmana del teatre"...
El 1956, quatre conferències glossant diversos aspectes escènics, a càrrec de Joan F. de Lasa, Esteve Polls,Xavier Regàs i Enric Sordo. Un pròleg molt escaient per a provocar una autèntica commoció entre l'aficionat figuerenc: "NUESTRA CIUDAD", de Thorton Wilder.
L'exit, clamorós, anà acompanyat de la descoberta d'una nova i juvenil actriu: Mª Àngels Aupí.



Nuestra ciudad


Pot parlar-se d'abans i després de"NUESTRA CIUDAD"?

Es evident. Llavors ja gaudíem d'uns seguidors nombrosos i entusiastes
que omplien la sala del Patronat.El moment era brillant i les estrenes eren contínues. "LA TORRE SOBRE EL GALLINERO", de Calvino; "LA HERIDA DEL TIEMPO", un Priestley extraordinari...


El rendiment econòmic va possibilitar un viatge a Avinyó...

L'Elenc acudí al Festival de Teatre.
Actuava el T.N.P. del país veí, presentà "MUERTE EN LA CATEDRAL", d'Elliot, una interpretació i direcció inoblidables del desaparegut Jean Vilar.
També viatge a París admirant a Txejov, fet pel Teatre Nacional de la U.R.S.S.
(Toni medita, tot repassant els retalls de premsa, la seva memòria és fidel envers cada representació.)


L'obra més atrevida no creus que fou "JONES"?

S'havia fet per la Península en teatres de cambra o experimentals i vàrem gosar fer unes sessions comercials.El programa era d'una solidesa enorme: "NAVIDADES EN LA CASA
BAYARD", de Wilder, i "EMPERADOR JONES", d'Eugene O'Neil. No va entusiasmar, però es va acceptar sense sorpreses.






Era l'època del Concurs Provincial?

L'any 1958. Girona ja coneixia l'Elenc per haver-hi portat "NUESTRA CIUDAD" i "LA HERIDA DEL TIEMPO".
Vàrem estrenar "EL ADMIRABLE CRICHTON" de James M. Barrie i guanyàrem el Primer Premi d'Agrupacions; Premi de direcció; Primer actor: Eduard Bartolí; Primera actriu secundària:Mercè Huerta; Menció honorífica:Mª Dolors Machado; M'interessa que ho detallis bé per la satisfacció que significà per a tots plegats.


S'acaba l'etapa del Patronat?

Un any després, un sedant per a atenuar el remolí de muntatges difícils
i repartiments allargats, "LA VISITA QUE NO TOCO EL TIMBRE", de Calvo Sotelo, més tard, una escenificació feta amb molt afecte: "LOS INTERESES CREADOS", de Benavente.




La muerte de un viajante


L'etapa del Casino Menestral

(Fem una pausa per mirar unes fotos esplèndides de quadres i decorats d'obres representades. 
Són fotos originals de Joaquim Fort i Paco Quiroga, ampliades personalment pel mateix Toni. 
La fotografia és el seu "hobby"... almenys fins a la represa d'activitats escèniques.)

Bé, el 1959 és la data de la fugida?
Sí. Per una discrepància total amb les noves directrius que envoltaven el Patronat vàrem emprendre l'"exili". Uns mesos abans havia plegat la secció de Cinema-Club
La crisi, finalment resolta favorablement a la nostra postura, ha durat quasi tretze anys... però això ja és història. La qüestió és que "EDIPO REY", de López Arana, haguérem de muntar-la al Cinema Jardí.
Més tard, al Pati de l'Institut i a Roses. Aleshores, la Junta del Casino Menestral, presidida pel Sr. Guasch, va brindar-nos la seva ajuda.
(A l'escenari del Casino hi ha quatre anys de treball...)


Trobem títols de poca qualitat representats en el Casino...

Cert!!, l'experiència de "EDIPO REY" i "ANTIGONA" fou econòmicament un fracàs per motius que seria llarg d'enumerar, per això es va intentar comercialitzar alguns noms per a recuperar pèrdues, a més, molt sovint, contractàvem actrius professionals, com les germanes Díaz (Mª Dolors i Júlia), Paquita Virgili, Madoli Iglesias i l'actor Màrius Cabré a "TERRA BAIXA", junt amb Coralina Colom.
Quan al teatre grec, l'excel.lent Mª Matilde Almendros.


Allò més representatiu de les dues etapes?

A la "Cate", "NUESTRA CIUDAD", feia anys que la rumiava amb un grup d'amics que ens citàvem cada divendres a casa el pintor Massot, tots els elements artístics i culturals de Figueres es varen fusionar. 
Artistes com Massot i Vallès, un equip de comentaristes com Vicenç Burgas, Narcís Pijoan, Domingo Moli, Josep Vallès, Joan Buscato, Manuel Costa-Pau des de Barcelona,  etc...La ciutat va vibrar amb un entusiasme nou. 
Set representacions a Figueres i tres a Girona; al Casino, allò més preat fou "LA MUERTE DE UN VIAJANTE", crec que va encaixar bé i es va fer amb molta dignitat, A part la gran interpretació d'Eduard Bartolí, fou el llançament de Xavier Jiménez i una bona matisació de Medard Bosch i Paco Puignau.

La muerte de un Viajante 1959


I la interpretació teva del protagonista de Miller . . .

Permet-me fer referència al grup d'acíors d'aquests anys, almenys dels que figuraren a diverses obres.
Actrius:
Mª Antònia Casademont, Carme Ribas,Mª Dolça Massó, Mª Rosa Gratacòs,Mª Dolors Machado, Magdalena Rocamora,Mª Àngels Aupí, Rosa Costa,NúriaTrias, Neus Prats, Mercè Peraferrer i Neus Fàbregas.
Actors:
Josep Montalat, Eduard Bartolí, Domènec Sànchez, Medard Bosch, Xavier Jiménez, Sebastià Roig, Josep M.a Gumbau, Joan Minobis, Vicenç Burgas...

Vàreu sofrir unes sensibles baixes, Paco Puignau, l'excel·lent actor de caràcter, víctima d'un accident de circulació i el teu germà Cayo, un tècnic de gravació acurat i eficient...
Després de "MUSICA EN LA NOCHE" de Priestley en una sessió especial a la Sala Juncària, en el mateix marc vàrem fer una sessió d'homenatge al malaguanyat Paco Puignau.


  • Una mirada al present (1972)


Dintre d'uns dies "SEIS PERSONAJES EN BUSCA DE AUTOR", es actual Pirandello?

Es un clàssic, no perd validesa, continua fent-se a tots els teatres del món, per altra part representar aquesta peça és un somni de fa molt temps.

Altres perspectives?

La idea és fer unes quatre obres a l'any, no és fàcil l'elecció, pensa que es tracta d'un Elenc nou. L'antic quadre està escampat i té els seus propis maldecaps, intentem la creació d'un Grup Escènic nou, però això no és feina d'un dia. Cal temps i paciència.


Escuadra hacia la Muerte


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.