Teatre a Figueres "DON JUAN TENORIO" Agrupació "Eduardo Marquina" 1951

Fons Hemeroteca : L'Empordà 1951
Fotografíes cedides per : Crumols / Torres
Arxiu Comarcal 


Agrupació de Teatre  "Eduardo Marquina "

Fotografia del grup de Teatre : 1947

Eduard Tetilla - ( ? ) - ( ? ) - Toni Soler - Miquel Roig - Sargatal- (?) -
Joaquim Crumols - Sebastiá Roig - Josep Montalat - Llovet
Soledad Blanco - Amor - Magdalena Blanco - Fernandez Mora

Don Juan Tenorio 

per l'Agrupació «Eduardo Marquina»

Presentà novament davant el públic figuerenc, dimecres passat, vigília de la festivitat de Tots Sants, al teatre Sala Edison, l'Agrupació Teatral «Eduardo.Marquina» de l'Obra Sindical Educación y Descanso, posant en escena el conegut drama de l'immortal Zorrilla.

Atrevir-se a muntar una obra de tanta envergadura i sortir de la seva interpretació només mitjanament airós, ja per això només seria elogiós, més per tractar-se no només d'aficionats, sinó d'un quadre compost en gairebé la seva totalitat per veritables productors la vocació per l'art de Talia, els obliga a sacrificar unes hores de descans o esbarjo.

Però és que en la representació esmentada no es van limitar a sortir del pas, com vulgarment es diu, sinó que van dur a terme una feliç interpretació ¿Que hi va haver algun error? ¿Que algun detall no va ser prou cura,? ¡No hi ha dubte! .
Però si això passa en Companyies professionals, és lògic que succeeixi en les d'aficionats.

No obstant això per la nostra part ens complau poder afirmar, que la seva actuació va ser encertada i d'una boníssima qualitat artística, tenint els seus intèrprets inspiradíssims moments, que van culminar en el quart acte, el millor de tots i d'una perfecta interpretació.

Crumols, l'entusiasta director de l'Agrupació, que va encarnar el paper de Don Juan tenorio, va posar una vegada més en evidència els seus excel·lents dots artístics, donant caràcter i vivesa al personatge que representava i si "algun" podem posar-li, és que en alguns paràgrafs , els va recitar amb massa rapidesa. 

Magdalena Blanco, si difícil paper de Doña Inés, es va desenvolupar amb força encert, tenint moments molt feliços.

Eduard Tetilla, de Buttarelli no obstant amb l'afonia que li afligia, es va moure amb gran soltesa en l'escena i va estar sempre al punt just.
Molt bé Llovet  en el paper de Ciutti, el que va fer una veritable creació va ser  Jordi Ymbert que gairebé podem dir que debutava en les taules, va representar amb gran propietat el paper de don Diego Tenorio, donant prestància i gravetat al personatge, tenint moments de gran inspiració.

Encertat Estartús amb don Luis Mejía, no obstant les dificultats que encarna tan important personatge Medard Bosch, va saber representar un Capità Centellas amb l'arrogància d'un guerrer i la virilitat d'un soldat i Puntonet va estar felicísimo tant pel que afecta dicció, com en els moviments, en el seu paper d'Escultor.

Conchita Garcia, se mostró identificada en el rol de Brígida, con una buena actuación, como asi mismo Soledad Blanco en el de Madre Abadesa. 

També Fernandez Mora en don Gonzalo de Ulloa ens va oferir una interpretació encertada complementant aquest notable conjunt, amb no escàs encert, les senyoretes Coll, Trias i Sole, i els joves Antoni Crumols, Mallol, Heras, Comet, i Mercader.

En resumen: una grata velada, que recibió el numeroso y selecto público asistente con verdadero agrado, motivo de los calurosos aplausos con que al final de cada acto hizo objeto a los intérpretes.

Veladas que es de esperar de la citada agrupacion tengan un signo de continuidad.